PASSEPARTOUT LITERARI: DE MONSTRES I NENS (recomanació de Marc Cerrudo)

a monster calls

De monstres i nens

El Petit Príncep és una d’aquelles obres que em va remoure per dins. La història, els seus protagonistes, els dibuixos i la profunda reflexió que es pot extreure d’un conte a priori tant senzill. Fa molts anys del primer cop que el vaig llegir, i durant aquest lapse de temps han passat per les meves mans desenes de llibres que m’han encantat, però únicament hi ha hagut dos lectures més que m’hagin produït aquesta mateixa sensació. Una d’elles és Flores para Algernon, una preciosa història de ciència ficció escrita per Daniel Keyes. L’altra, que ens ocuparà les següents línies, és A Monster Calls de Patrick Ness.

La pròpia gestació de A Monster Calls (o Un monstruo viene a verme, com ha estat traduït al castellà) sembla ja literatura. La idea original de l’obra va ser de Siobhan Dowd, una premiada escriptora de contes infantils, a qui un prematur càncer se la va endur l’any 2007 sense poder transportar sobre el paper la història que tenia al cap. Anys més tard, se li va oferir a Patrick Ness, un altre jove escriptor que fins aquell moment s’havia dedicat majoritàriament a la literatura juvenil, la possibilitat d’agafar el relleu de Siobhan Dowd i escriure el llibre. Com en el tendre pròleg del llibre ens diu el mateix Ness, no va ser una decisió fàcil, però a vegades a la vida ens em de posar en embolics.

No m’estendré mes enllà de lo estrictament necessari en l’argument del conte. Conor, un noi de 13 anys, es troba en un moment complicat per culpa del càncer que pateix la seva mare. El seu món canvia quan una nit rep la visita d’un antiquíssim monstre que busca quelcom molt perillós; la veritat d’en Conor. Per obtenir-la, anirà visitant el noi i li explicarà tres contes, i llavors serà el propi Conor qui li expliqui al monstre una quarta història, la de la veritat. Un argument aparentment infantil, però pàgina rere pàgina anirem comprovant que res més lluny de la realitat.

La gran virtut del A Monster Call no és la d ’empatitzar amb el personatge; el lector anirà veient que en molts casos, almenys aquesta sensació em va produir a mi, es troba en desacord amb l’actitud del protagonista. Ara bé, el gran mèrit de Patrick Ness és el de submergir-nos en el drama personal del noi de tal manera que podem entendre les seves actituds sense necessitat de compartir-les. La teranyina de personatges que orbiten al seu voltant durant el relat no fan més que consolidar el to trist i desesperançador de la història, menció especial al monstre que acompanya a Conor al llarg de les pàgines.

No vull parlar del monstre. És l’element que dóna màgia al llibre, i no tinc el dret de amb la meva visió predisposar al lector a veure’l amb un certs ulls. Lo únic que em puc aventurar a dir és que no és un monstre com cap dels que hagueu pogut conèixer fins ara, la seva presència en el llibre transcendeix de la tinta per convertir-se en la pròpia veu de les reflexions que el lector realitza mentre devora l’obra.

Parlava al principi de El Petit Príncep i comentava que els dibuixos del propi Saint-Exupéry fan més gran el conte. En A Monster Call les il·lustracions no són un valor afegit, són part del propi llibre. De fet, m’atreviria a dir que sense les il·lustracions costaria d’entendre el conte, d’entendre el monstre i les sensacions que genera a en Conor. La terribilitat que desprenen, l’ambient fosc i desolador que provoquen, la forma d’envoltar el text d’una aura tan trista converteixen la lectura en quelcom més que una simple lectura.

La suma de tots els elements que he anat enumerant fan de A Monster Call una obra que em va tocar. Evitant actuar de spoiler, paraula tant de moda últimament, diré que el lector no s’ha de avergonyir de veure’s reflectit en les pàgines escrites per Patrick Ness i sentir com el cor se li encongeix. Si així succeeix és perquè s’haurà entès al monstre.

PD: Setmanes després de llegir el llibre, vaig assabentar-me que Juan Antonio Bayona adaptarà al cine el conte del qual aquí hem parlat. Com és obvi, sento el temor que la pel·lícula no sigui fidel als sentiments que em va inspirar l’obra escrita. Sempre és complicat adaptar un llibre a la gran pantalla, però en aquest cas confio en el sovir faire del director català. Però un humil consell: llegiu abans el llibre.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s