FONS BLANC: ENTREVISTA A MÀRIUS SERRA (per Alba Pairet)

1 Màrius Serra, bar Taita, 17 març 2014

“La llengua ho amara tot, amb ella aprens el que hi ha al món”

Optimista i amant de les paraules. El seu lloc de treball és una cuina de creació constant on sempre troba entre l’assaboriment d’un mot i altre, un instant per compartir la seva passió amb els més encuriosits. La solució d’aquest enigma no pot ser altre que Màrius Serra. Actiu i sempre ocupat, és llicenciat en filologia anglesa per la Universitat de Barcelona. La seva trajectòria però, passa de traduir de l’anglès al català, a crear enigmes, mots, encreuats, articles, relats i novel·les. També, col·laborant en diferents mitjans de comunicació tan de premsa, ràdio com de televisió. Aquesta dedicació al món de les lletres ha sigut guardonada en forma de premis, l’últim Premi Sant Jordi 2012 per la novel·la “Plans de futur”.

Actualment, entre altres, dirigeix l’espai de l’Enigmàrius i Lecturàlia al Matí de Catalunya Ràdio. També, està treballant en una novel·la de llarga durada on assegura que “la passió és la clau” per seguir endavant.

Barcelona, dilluns primaveral. Envoltats per fotografies de personatges cèlebres dins del bar Taita, històric pels treballadors de Catalunya Ràdio, és on Màrius decideix conversar sobre la seva passió per la llengua i l’ús actual d’aquesta.

Alba Pairet: D’on neix la seva admiració per la llengua?

Màrius Serra: Crec que ja de petit. Era molt encuriosit per la llengua com a instrument més enllà dels seus usos normals. Hi jugava. Amb els anys l’únic que he fet és mantenir el nen que porto a dins. Si que és veritat però, que hi ha un moment en el que aquest tipus de relació amb la llengua lúdica en el meu cas, esdevé una mica més premeditada i teòrica. Així doncs, si que puc recordar quan decideixo començar a escriure.

A.P: Crea enigmes, mots encreuats, relats breus, novel·les… Com ho fa per dominar tants gèneres?

M.S: En realitat té a veure amb el mateix. No m’ho plantejo com a coses diferents, és tot molt unitari. Per mi, la llengua sempre ha sigut un eix. La llengua serveix per articular el pensament, per tant, per planificar, per pensar o per exemple, per narrar. Així doncs, té aplicacions diverses on descobreixes un format que et porta a veure les possibilitats que té. És una exploració de tots o una bona part dels territoris que pot tocar una llengua.

A.P: Quin és el gènere que més el satisfà alhora d’escriure?

M.S: La novel·la. És el màxim espai de llibertat però no seria gaire feliç fent només novel·les perquè m’hi podria perdre. La novel·la és gairebé com una relació sentimental. A la vida tu pots tenir amors i amics, però no centenars. El mateix amb les novel·les que en fas poques. Al portar-me una dedicació de llarga durada, m’agrada compaginar-la amb altres gèneres o aproximacions més breus limitades en el temps.

A.P: El coneixem més pel català que per l’anglès tot hi haver estudiat filologia anglesa. És per alguna raó en especial?

M.S: No, m’imagino que és perquè estem en un entorn catalanoparlant. Vaig estudiar filologia anglesa perquè em fasina la cultura anglòfona, primer molt motivat per la música. He traduït forces llibres de l’anglès al català però crec que el meu domini de l’anglès no em permetria fer la traducció a la inversa.

Qualsevol creador des de la seva aproximació al seu llenguatge artístic ha de ser capaç d’aconseguir la màxima intensitat i això es pot projectar arreu. Òbviament hi ha limitacions verbals que tenen un mercat aparentment més ampli. En realitat però, el que compte és la teva veu i si aquesta és intensa ja trobaràs la via per fer-la arribar.

A.P: La societat actual necessita jugar més amb les paraules?

M.S: Sí, crec que la llengua no està en el focus. En general per la gent jove que estudia, els models d’èxit i de seducció amb els que ha de competir la llengua són molt variats i amb uns models que atreuen l’atenció d’algú que no té gaire amb compte que la llengua és un element molt minso.

El joc és una molt bona via per entrar perquè la llengua posseeix i d’aquesta manera pots començar a descobrir. Ets com un explorador que va a una selva i de sobte t’enamores de l’Amazonia.

A.P: Quin tipus de societat defenses per conservar una llengua?

M.S: Defenso unes societats com més plurilingües millor. Crec que les societats com més llengües puguin conviure, més tolerants seran, més obertes de mira, més riques, més plurals i alhora per ser el màxim de tolerant, plural, ric i cosmopolita cal tenir molt clar la preservació de la teva llengua materna o de la llengua que tu triïs , la llengua d’una comunitat. En aquest cas el català.

A.P: Quin creu que és l’error de l’educació lingüística actual?

M.S: Bàsicament creure que és una assignatura i reduir-la a aquest territori. La llengua ho amara tot. Aprenent la llengua aprens tot el que és en el món. Tot i ser una idea revolucionaria crec que s’haurien d’abolir les assignatures de llengua i transformar-les en una part substancial de qualsevol coneixement.

Per tant, actualment el gran problema ha estat reduir-lo a mercaderia. Com a objecte d’estudi una llengua pot arribar a ser fascinant però si no té la capacitat de parlar d’ella mateixa i de fer ús d’ella acaba sent un ésser mort dins un armari que anem a mirar amb una lupa. Així és com molta gent per exemple “sap anglès”.

A.P: Quina és la paraula que troba més especial?

M.S: No m’agraden les classificacions perquè el que diria és totes. Ara te’n diré una que em bé de gust. Fal·laç. Un argument fal·laç és un argument fals que es fonamenta en un engany dialèctic. Ara mateix l’he visualitzada. L’he vista amb una ela geminada al cor i una ce trencada al final. Crec que és de les poques paraules catalanes que porta ela geminada i ce trencada juntes en una paraula que és com un cop de puny ortogràfic a la vista. Fal·laç.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s